Es classifica la víctima com un alumne amb baixa popularitat entre els companys, amb un temperament feble, baixa autoestima, inseguretat i, de vegades, tendències a la depressió. Tanmateix, els experts deixen clar que tot i això qualsevol persona pot patir assetjament escolar. Això sí, aquells estudiants que ho pateixen comporten com a conseqüència un baix rendiment escolar, rebuig a l'escola i fins i tot sentiment de culpabilitat, el que pot provocar un canvi d'escola. Hi ha una tendència a culpabilitzar de la seva situació i a negar-la per considerar-la vergonyosa, i també tenen trastorns emocionals, ansietat, pensaments suïcides; lamentablement alguns nois, per no haver de suportar més aquesta situació es treuen la vida.
L'agressor és tot el contrari: té bona autoestima i popularitat, no té sentiment de culpabilitat, té un temperament impulsiu i agressiu, no és bon estudiant i de vegades és consumidor d'alcohol i drogues, amb escasses habilitats socials, baixa tolerància a la frustració, dificultat per complir normes i relacions negatives amb els adults. Se sumen a això les possibles i habituals conseqüències d'empitjorar les seves qualificacions escolars i fins i tot per portar-los a adoptar conductes antisocials i delictives.
Podria establir-se una divisió entre agressors actius, que són el que inicien i dirigeixen l'agressió, iagressors passius, que són els que els segueixen i animen i que presenten problemes similars, encara que en menor grau.
Dades de l'Observatori Estatal de Convivència Escolar, el 2008:
- Un 68,15% dels adolescents reconeix que intervé per aturar la violència.
- Un 36,3% ho fa encara que no sigui amic de la víctima.
- Un 31,8% ho fa quan existeix aquest vincle.
- Un 54,2% considera que pot comptar amb el seu professor en cas d'assetjament.
No hay comentarios:
Publicar un comentario